La setmana passada centràrem les nostres mirades a la Font. El dimecres 6 de novembre celebràrem una taula rodona que ens obria els ulls i refrescava la memòria. El diumenge següent aprofitàrem per posar-nos mans a l´obra. Us ho contem.
A Quart de les Valls tinguérem el plaer d´escoltar a diverses persones parlar de la Font dl Quart, del seu passat, del seu futur i de les seues riqueses. L´objectiu de la taula rodona era fer-nos tornar les mirades cap a la Font com a patrimoni ambiental i cultural de la Vall de Segó. I així va ser.
Obria les ponències Marc Ferri, gran coneixedor del patrimoni hidràulic lligat a la Font de Quart. Marc ens explicà com al llarg de la història, els conflictes per l´aigua han segut l´eix que ha vertebrat aquestes terres. I clar, no hi ha conflicte sense solució, per això parlem de ” l´Avinença de la Vall de Segó” perquè ha segut aquesta necessitat d´arribar a acords la que ha vertebrat tot un territori i les relacions entre els seus habitants. A la mateixa xerrada ens n´adonàrem de com aquesta dialèctica es manté viva hui en dia.
També ens sobtà un altre concepte que coneixem però oblidem: l´immobilisme. Es tracta d´un concepte molt establert a la societat valenciana. En la major part dels casos davant del dubte: ” deixem´ho com està”. Un apunt per reflexionar.
I si es tracta de reflexionar, podem continuar amb una altra idea que introduí Marc: la singularitat del nostre territori. El nostre patrimoni no és més que allò que ens diferencia d´altres espais, que ens defineix i dóna contingut a la nostra existència. I això no ho fan les grans construccions ni els grans esdeveniments, si no allò que ha perdurat en el temps, allò que forja les nostres vides i la nostra manera de fer. La nostra riquesa l´hem de buscar als elements diferenciadors de la nostra terra, com per exemple en un sistema de regadiu provinent de l’herència àrab encara en marxa .
Per donar-li un poc de color a la Font comptàrem amb la intervenció de Vicent Sancho. Vicent ens explicà a cop de foto com funcionen els ecosistemes aquàtics, i la necessitat de cadascun dels elements per assegurar la seua subsistència. Així i gràcies a una foto de la Font de Quart de principis del segle passat, poguérem imaginar com podria ser la Font de Quart amb l´ajuda de tots. Allò més interessant fou que deixà en l´aire una pregunta oberta, podrem deixar de vore la Font de Quart únicament com una bassa de reg en el futur? Pot convertir-se la Font en un ecosistema que alberge granotes, nenúfars, asprella… i altres espècies autòctones? En última instància dependrà de la gent que l´habita.
Pòster d´espècies que podrien habitar a la Font de Quart. Forma part del fulletó “L’ Avineça de la Vall de Segó”. El pots descarregar ací.
I per últim ens encantà l’energia i ànims que ens donà Ignasi Mangue. Des de la Fundació Assut estan desenvolupant un projecte de revalorització de la Reial Sèquia de Moncada. Un projecte que fa servir les noves tecnologies per acostar a tothom al patrimoni de l´Horta. Esperem encetar una nova relació i crear xarxa amb tots aquells moviments que tenen cura per la terra i la seva herència. El que ens recordà Igansi és que el patrimoni el creen les persones, cal tornar a buscar i re buscar totes aquelles històries, fotografies i acudits dels nostres veïns. Amb tot aquest material, restes de la seua vida, és amb el que podem fer història.
Com voreu fou una vesprada que ens ha deixat el cap en marxa, esperem que a tots vosaltres també, i vos convidem a compartir les vostres idees i reflexions en aquest bloc. Ja que entre tots, creem l´Avinença de la Vall de Segó.
Moltes gràcies als ponents, als assistents i a l´Ajuntament de Quart de les Valls per acompanyar-nos en aquesta passejada.
lafontdequart 